Empremtes que mai s'esborren

 I, finalment, he arribat al llibre que em van regalar i que m'ha fet llegir tots els anteriors. La veritat és que no em penedeixo d'haver-los llegit, i segurament seguiré (L'ombra de la sirena ja és a casa, i segurament aviat n'hi hagi algun altre...)

 D'aquest llibre m'ha agradat que l'Erica torna a ficar-se en la resolució del cas. També és normal, ja que es parla bastant de la vida de la seva mare, i ens desvela alguns secrets de la seva mare.

 Suposo que el que agrada és aquesta barreja de misteri i situacions quotidianes. Quants cops he somrigut (o rigut directament) amb els problemes personals dels protagonistes? En quantes situacions m'he sentit identificada?

 És un llibre en la línia dels anteriors, no m'ha semblat que fos ni millor, ni pitjor. Bé, ni diferent :-)