Crim en directe

 Per ser sincera, aquest m'ha semblat el llibre més dolent dels que he llegit fins ara de l'Erica Falck i en Patrik Hedström. No és que m'hagi semblat dolent, només és que... ja des del principi m'imaginava qui era l'assassí. I, tot i que no sabia les raons, tot estava molt clar.

 Les històries personals també es veien molt clares, tot i que el que li ha passat a en Mellberg m'ha semblat massa dur, fins i tot per ser en Mellberg. Com acabaria l'Anna es veu ja des de les primeres pàgines. I que tot es resoldria abans del casament i que tothom seria feliç es veia de lluny...

 M'han fet gràcia certes situacions, com les maquinacions de la Kristina, o el dilema d'en Dan amb les nenes (si només les té un cop cada dues setmanes, per què les ha de renyar?) Tot m'ha semblat a la vegada massa esteorotipat, però a la vegada les situacions em sonaven massa...

 Pel que fa als assassinats, que de fet és el que hauria d'anar el llibre, no m'han convençut massa...

 Però el que m'ha fet més ràbia és l'últim tros. El llibre podia haver acabat molt bé, i les últimes pàgines ser l'inici del següent llibre. Al cap i a la fi, el següent llibre (que és el que em van regalar, i pel que vaig començar a llegir la sèrie) va d'això. Què li costava posar-ho al principi i no al final, perquè la gent es vegi "obligada" a llegir el proper llibre? Que ha trobat un filó i això fa que vengui més llibres? Odio aquestes estratègies comercials, i si és per mi, no penso comprar cap més llibre seu!