The fellowship of the ring

 Després d'un temps, segueixo amb la meva relectura del senyor dels anells, aquest cop en anglès.

 Començo per l'anglès: he de reconèixer que m'ha sorprès per la seva senzillesa. Es llegeix molt bé, el llenguatge és molt planer, i encara que hi ha unes quantes paraules que surten que no coneixia, el vocabulari és bastant repetitiu i s'acaben aprenent bé.

 I què puc dir del llibre? Doncs que la relectura encara és millor que la lectura. Ja saps què passarà, i veus les coses que s'han anat posant al mig del llibre, que surten més tard. Molts detalls que havien passat desapercebuts i que fan que el llibre encara sembli millor que anteriorment.

 En resum: un llibre per tornar a rellegir, no una, sinó moltes vegades, perquè sembla que cada vegada va guanyant més. O potser sóc jo que m'estic fent gran i cada vegada m'agrada més rellegir. O potser és que ja no hi ha literatura tan bona, i quan llegeixes alguna cosa bona de veritat tens ganes de rellegir-la molts cops. No ho sé.

 Només sé que El senyor dels anells continua essent una obra mestra, i que no sé com s'ho fa, però guanya amb el temps.