Ara ja feia un temps que m'havia llegit "El clan del oso cavernario" i "El valle de los caballos". Però, després d'haver-me llegit "Los cazadores de mamuts", la veritat és que dubto que m'agradessin més que aquest.
Potser és que n'havia sentit moltes coses: que si es feia pesat, que si no sé què...
A mi no se m'ha fet gens pesat, al contrari.
Pensava que el tema Ayla-Jondalar-Ranec se'm faria pesat, i malgrat crec que no feia falta (d'acord, per la història feia falta, potser, però hagués pogut passar perfectament sense!), tampoc ha sigut un monogràfic del tema.
El "pitjor" del llibre és aquella sensació de que la nostra societat (i sobretot la societat de l'Edat Mitjana o anterior) no ha pogut evolucionar des d'una societat on la dona era tan venerada, i tot donava voltes entorn de la dona. Si fins i tot la dona es podia "casar" amb dos homes diferents! Però al revés era quasi impossible!
Però, d'altra banda, m'han agradat molt les històries, com són els Mamutoi, com es comporten, les coses que fan, etc.
En algun moment he trobat molt "forçat" que precisament hagi anat a parar al campament on tenen un nen mig Neanderthal, i que en Mamut hagués viscut just en el mateix clan a on va anar a parar l'Ayla ja em sembla massa coincidència.
Però només són peròs petits. No es fa llarg. I et fa venir ganes de més.
Tot i així, em prendré un descanset...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada