11 d’agost del 2008

Decepcionant

Finalment he acabat Un món sense fi.

Malgrat que hi ha un moment que la història sembla que es posa interessant... acaba essent decepcionant. Només és un miratge.

Estic, i ho sé, en contra de tota la resta de la gent. A tothom li ha agradat molt el llibre. A mi se m'ha fet etern.

Però el proper (que ja vaig començar perquè no em podia portar la bíblia al tren) ja tornarà a ser dels bons :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig llegir el llibre fa un temps i estic més o menys d'acord amb el que dius.

Crec que és un bon llibre amb un final que no diu res. Llàstima: els finals dels llibres són importants...

La decepció em ve quan el comparo amb els Pilars de la Terra. No només perquè el seu predecessor és molt millor, sinó també perquè en molts sentits sembla una repetició d'aquest.
Una vegada començat el llibre et resulta fàcil associar personatges i situacions entre el món sense fi i els pilars. Sembla que l'autor hagi rescatat l'esquema que va fer pel primer, i l'hagi vestit de forma diferent per fer un segon llibre. Em pregunto si el número de pàgines haurà resultat també el mateix...

Però vès, em va agradar llegir-lo...

Matgala ha dit...

Completament d'acord :-D